MANIFEST 14 D'ABRIL: CAP A LA III REPÚBLICA!

Tal dia com avui, 14 d'abril, i després de guanyar unes eleccions municipals el 12 d'abril de 1931, es va proclamar la II República Espanyola a les places de tots els pobles i ciutats, en un clima d'optimisme i fins i tot eufòria popular perquè de veritat havia arribat per al poble un règim democràtic en què confiar.

Alfons XIII havia comès greus errors, entre d'altres recolzar el cop d'estat d'un militar, Miguel Primo de Rivera, i haver acceptat una dictadura durant deu anys al nostre país. Dictadura que, després de imposar la repressió dels drets i les llibertats, no va resoldre cap dels principals problemes del nostre país: atur, infrahabitatge, fam i pobresa, caciquisme, analfabetisme, desigualtat social, etc

El poble espanyol, de forma absolutament contundent, va rebutjar dictadura i monarquia a la vegada, i tot i ser les del 12 abril 1931 unes eleccions municipals, la victòria electoral va ser molt contundent ja que va vèncer en totes les províncies espanyoles menys en nou. Amb la primavera va arribar la república, la 'nena bonica', com va ser anomenada pel poble espanyol. I Espanya es va anar a dormir monàrquica i es va aixecar republicana.

Va ser el municipalisme, els ajuntaments, els que van portar la II República, no un canvi de govern, sinó de règim. A partir d'aquí es va iniciar un procés constituent, i en mesos, Espanya va disposar d'una Constitució molt avançada, que convertia a aquest país a 'una República de treballadors de tota classe', que reconeixia per les classes desfavorides drets socials i econòmics mai acceptats , i que "renunciava a la guerra com a instrument de política exterior '. Una cosa molt important a valorar en temps de si a la guerra, quan des del govern se'ns vol justificar una altra guerra pura i dura per petroli, amb falsos motius altruistes i humanitaris, quan en realitat es recolza en l'OTAN i en l'imperialisme.

I va ser important perquè la II República va significar l'intent més important del segle XX espanyol per canviar des de l'esquerra la societat i l'estat, per realitzar transformacions populars, democràtiques, socialistes. Les reformes polítiques, educatives, econòmiques, militars, civils, que la república va posar en marxa a corre-cuita van treure de l'endarreriment a aquest país. Va arribar el divorci, els convenis col.lectius, el vot femení. En només en dos anys (1931-33) es va construir 2.000 escoles, que són més de les que va construir Alfons XIII en els seus 30 anys de regnat. La República creia en el desenvolupament del poble i de la nació a través de l'educació pública i de la cultura.

I per això, des d'aquesta herència, per a Esquerra Unida la República va representar la lluita per la política des de l'honestedat i la transparència. República va ser la gestió de'la cosa pública 'sense corrupció, entesa la política en el més alt grau de noblesa: com l'art de governar amb els ciutadans per resoldre els problemes col.lectius, promovent la democràcia participativa. En aquest idealisme seguim creient davant els que creen la Gurtell.

És per això, que per a IU, la participació ciutadana és imprescindible en política. Perquè som una força municipalista, i perquè ens va deixar ensenyat la Revolució Francesa que som 'ciutadans amb drets' i no 'servents', i que el primer dret a la ciutat, al poble, és el dret a participar, a proposar ia criticar .

Tots els ciutadans som iguals, i és per això, que davant d'una monarquia, que sempre es basa en una desigualtat basada en el naixement, considerant normal i legítim que la direcció d'un estat s'hereti com pot heretar una finca a Andalusia, de pares a fills, la República és l'aposta per la igualtat i la fraternitat entre els ciutadans. L'important és l'assoliment dels drets civils, socials, econòmics i culturals de tots els ciutadans.

Avui, 14 d'abril de 2011, i en ple segle XXI, els republicans d'Esquerra Unida considerem que ja és el temps de superar els llasts de la transició, i que és més democràtic que la direcció de l'estat sigui elegida pel conjunt dels ciutadans i que la seva temporalitat duri quatre anys i no sigui vitalícia i hereditària.

En ple segle XXI, ens sembla una cosa bàsic que el democràtic i el racional sigui això, que sigui una votació popular i no l'herència la que determini la direcció de l'estat de qualsevol país, i que les monarquies són institucions obsoletes que gaudeixen encara de privilegis irracionals, però que com a institucions han de desaparèixer i no ens cap dubte que desapareixeran, en termes històrics, perquè avanci la democràcia ciutadana, popular, des de baix a dalt, per assolir una major igualtat social. Per això, avui proclamem que lluitem pacífica i democràticament, però fermament i sense descans, per aconseguir la III República Espanyola.

I avui, 14 d'abril de 2011, quan el govern amb el pensionada i la reforma laboral afavoreix els empresaris i abarateix l'acomiadament dels treballadors, quan els capitalistes i els banquers segueixen reclamant diners públics per resoldre els seus problemes i exigint privatitzacions de serveis públics (aeroports, sanitat, loteries, etc), quan es baixen o suprimeixen impostos com el de Patrimoni, quan l'atur i l'exclusió social és creixent, són molts els que miren al model de la II República Espanyola perquè treballar sense descans per desenvolupar un projecte de país que afavoria els interessos i drets del poble: els treballadors, les classes desfavorides, la gent corrent.

Per això, en aquest manifest de 2011 hem plantejat al Parlament la necessitat que també hi hagi festes laiques, i hem proposat al govern que entre tantes festes religioses procedents de les tradicions, el 14 d'abril sigui una festa laica i democràtica del poble espanyol , amb la que sens dubte moltíssima gent va a identificar-se.

I avui, quan el govern i la dreta estan obstinats a aplicar sortides conservadores a la crisi i usar aquesta com a coartada per desmantellar l'estat del benestar, molts seguim apostant per la intervenció de l'estat en l'economia i en sectors estratègics, la necessitat d'una banca pública, la lluita contra les hipoteques escombraries i pel dret a l'habitatge. Seguim defensant, des de principis de izquerda i republicans, la defensa de la sanitat, del transport i de l'educació pública, perquè tornen a estar en qüestió al nostre país drets socials, laborals, econòmics i culturals abans consolidats.

És el moment de la reforma del sistema electoral injust que impedeix la igualtat de "un ciutadà, un vot 'i afavoreix un bipartidisme pesat que només ofereix' neoliberalisme o més neoliberalisme '. És l'hora de la lluita per l'ocupació digne i contra les retallades socials i laborals, fins a aconseguir una actuació democràtica molt necessària, la reforma del nostre sistema de govern i la constitució de la Tercera República espanyola, amb un caràcter federal que superi els problemes derivats d'un imperfecte sistema autómicas i iguali als ciutadans dels diferents territoris en les mateixes competències, llibertats, drets i deures.

I encara avui la separació entre Església i Estat que va pretendre la II República està pendent al nostre país. Quan grups reaccionaris s'ataca i es querellen contra Leo Bassi, la defensa del laïcisme ens sembla una tasca molt important. Quan se segueix defensant per alguns l'assignatura de religió obligatòria i fins el crucifix a les escoles públiques, quan es prohibeix a Madrid l'expressió lliure d'una 'processó laica' i quan el finançament de l'Església o la visita del Papa es segueix fent des de els pressupostos generals de l'estat i és pagada per tots els espanyols, hi ha tasques pendents que va iniciar la República i que en aquest país segueixen sent assignatures pendents.

És el temps de la Tercera i hem de manifestar-nos i unir-nos. La República és un patrimoni popular i cultural, una educació ciutadana, que és sòl de tots els espanyols i les espanyoles, de diferents sensibilitats i nacions o països ibèrics, com el millor llegat de futur que podem collir per a les nostres filles i els nostres fills, per els que vénen darrere, mà davant i mà darrere, com nosaltres mateixos vam venir i estem en realitat.

En aquests últims temps, i més a mesura que s'acosten les dates per al record d'aquest abril-del 80 aniversari de la República i de la Constitució de 1931 - sembla que bull al carrer, a tot el país i els seus territoris, una remor republicà , un desig de celebrar amb ganes la festa de la República-que hauria de ser oficial i de totes i tots-i una il.lusió visible i tricolor com no es notava des de fa molts anys.

Hi ha actes, escrits, jornades, concerts, llibres, conferències, exposicions, congressos, manifestacions o simples homenatges al record ... I estan organitzats per partits, sindicats, ecologistes, feministes, associacions culturals i veïnals, grups joves i altres col.lectius socials i polítics de variat signe, sense oblidar l'empenta individual. Tot un moviment impressionant i cada dia menys habitual.

Memòria viva i memòria històrica d'uns pobles, ja que la República és de totes i tots els ciutadans i hi ia ells pertany sense distincions la bandera tricolor que el precedeix, encara que som nosaltres, companyes i companys de l'Esquerra, que únicament defensem avui aquest sistema d'estat i de ciutadania lliure, i, en definitiva, aquest assoliment que serà la nostra democràcia republicana amb vocació socialista, universal i oberta.

La nit del 23 de juliol de 1936, molt aviat es compliran 75 anys d'això, i un cop assentada la revolta contra la República espanyola, el president Manuel Azaña es va dirigir per ràdio des del Palau Nacional al poble i va assenyalar:

Podeu estar segurs tots els que lluiteu per la República de que el vostre esforç no serà erm i que del vostre sacrifici i que del vostre heroisme sortiran la República i Espanya més forts i indissolublement unides amb les seves llibertats.

Per això estem implicats en la reclamació d'aquesta memòria històrica republicana, a fer justícia a aquestes víctimes contra la impunitat, i en la reclamació de l'anul dels judicis sumaríssims de la dictadura franquista.

Companys i companyes, estem immersos en un procés il.lusionant de Refundació de l'Esquerra en el nostre estat i és el temps de lluitar dur, un temps de sumar i sumar, el temps de suar i sempre temps per a la solidaritat. Són els nous temps de la Tercera República que ens espera i el temps de i per a la llibertat: De la llibertat i per la llibertat.

Salut i Tercera República!

[Traducció del original en castellà "Manifiesto en el 14 de abril" de IU]